PODRIES...
Un
dia a la classe de Cumulonimbus un dia vam estar mirant uns quants poemes d’un
llibre que teníem anomenat : com el plomissol Poemes i faules de l’escriptora
Joana Raspall.
Vam escollir
un poema anomenat “Podries”parlava
de si visquessis a un altre país t'hauries criat d’un altra manera mes bona
potser mes dolenta, i podries ser blanc o podries ser negre.
Un
altre país fora casa teva i diries si a un altra llengua,tindries amics i llocs
de altra vena duries vestits de sac o de seda sabates de pell o tosca
espardenya....
Entre tot el grup vam parla de les coses que estan passant a Síria,de la guerra, de que hi ha molta gent que es pobre, de la sort...
D’aquell
poema vam pensar començar a fer-li la
musica però al final vam decidir seguir
el passos del poema i representar-lo amb el cos i el moviment . Vam fer grups i vam inventar els passos seguint la lletra del poema.
Amb els moviments em buscat explicar el poema però que no
sigui tan real sinó de forma mes original i expressiva.
Vam
pensar quin tipus de musica que voldríem.
Vam
decidir que la musica devia ser tranquil·la i lenta amb pena.
Vam
escoltar varies i vam decidir aquesta perquè era trista però bonica.
